dilluns, 27 de gener del 2014
dimarts, 22 d’octubre del 2013
600 anys de la Cartoixa
Com ja sabeu l’any 2015 celebrarem el sisè
centenari de la construcció de la Cartoixa de Montalegre
Amb aquest motiu des de la Junta hem
dissenyat, amb gran il·lusió, un programa d’activitats y de possibles
realitzacions per tal de commemorar tant important efemèride, cosa que esperem
portar a terme amb l’ajuda de tots i en la mesura de les nostres possibilitats.
Som conscients de que som una associació
petita i amb pocs recursos econòmics, però d’un gran potencial humà, sensible i
que estima la Cartoixa. És per això que considerem molt important la
participació dels socis, la suma d’esforços, per tal de poder aconseguir
celebrar el centenari de manera lluïda i digna.
La benedicció, el dia de sant Bru de l’any
passat, de la imatge del fundador de l’Orde cartoixà a la Sagrada Família de
Barcelona va significar un èxit important de públic assistent a la cerimònia i
un ressò molt important a la premsa i a la televisió que va posar d’actualitat
la Cartoixa de Montalegre i el seu ideari humà i espiritual.
El sisè centenari és una altra gran motiu de
donar a conèixer la Cartoixa, la seva història, el seu llegat cultural i
especialment la seva espiritualitat tan necessària en un món en crisi de valors
com és l’actual.
Si esteu interessats en col·laborar en la
realització d’estudis històrics o artístics sobre la Cartoixa, en
l’organització d’activitats, pagina web, ponències, gestions, etc. podeu
posar-vos en contacte amb Enric Ricart, T. 93 395 43 69 (de 19,30 a 20,30) o amb Pere
de Manuel, T. 93 430 83 39 (de 20,30
a 22,30).
dilluns, 21 d’octubre del 2013
Papers de Montalegre - Octubre de 2013 - Num. 14
PAPERS DE MONTALEGRE
INFORMACIÓ
DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS
DE LA
CARTOIXA DE
MONTALEGRE. , Setembre de 2013
ACTIVITATS DE
L’ASSOCIACIÓ PER LA FESTIVITAT DE SANT BRU
Com cada any, l’Associació
celebrarà la festivitat de Sant Bru, patró de la Cartoixa i de
l’Associació, amb les següents activitats
Sant Bru 2013
- Cartoixa de
Montalegre
- Diumenge
6 d‘octubre. SANT BRU, a les 9,00 h.
a l’Església de la cartoixa
MISSA DE LA COMUNITAT
(Per ser la cartoixa d’estricta clausura,
l’assistència és reservada als homes. La
porteria de la cartoixa es tancarà a les 8,45 h. Es prega màxima puntualitat)
Diumenge 13 d’octubre 10,30 h.
a la Capella exterior de la Cartoixa
MISSA EN SUFRAGI DELS CARTOIXANS I SOCIS DE L’AACM DIFUNTS,
(La capella exterior resta oberta per a tothom)
- Biblioteca de Can
Baratau, a Tiana
... 16 d’octubre, a les 19,00h. CONFERÈNCIA:
“La
Conreria en temps del Pare Conrer, 1430-1835”
A càrrec del Sr. Xavier
Pérez. Historiador i Arxiver
(entrada lliure)
dilluns, 21 de gener del 2013
divendres, 21 de desembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
.JPG)
dilluns, 24 de setembre del 2012
Nota de premsa - Sant Bru a la Sagrada Família
Benedicció de la imatge del fundador de la Cartoixa
L’acte
El dia 6 d’octubre de
2012, festivitat de Sant Bru fundador de l’Orde cartoixana, tindrà lloc la
benedicció i presentació de la imatge de Sant Bru a la Basílica de la Sagrada
Família de Barcelona. La benedicció anirà precedida d’una Missa solemne
presidida pel Cardenal arquebisbe de Barcelona Lluis Martinez Sistach i serà
concelebrada pel prior i el vicari de la Cartoixa de Montalegre amb altres sacerdots
assistents. L’hora d’inici de l’acte serà a les 10,30.
L’escultura
La figura del sant Bru,
representada dempeus i mirant en actitud contemplativa una creu que té a la mà
dreta, ha estat realitzada per l’artista Montserrat García Rius en pedra travertina
romana; té una alçada d’uns quatre metres i pesa més de 3 tones. Estarà situada
per disposició de Gaudí a l’exterior de l’àbsis, junt a d’altres sants
fundadors.
El sant
Bru de Hartenfausts va
néixer a Colònia, Alemanya, entre1027-1030. De grans qualitats morals i
intel·lectuals aviat adquirí fama i prestigi. Canonge de la catedral de Reims i
rector de la seva universitat renuncià a tots els càrrecs per dedicar-se
plenament a la vida eremítica de pregària i contemplació. Amb sis amics amb els
que compartia les mateixes inquietuds religioses es dirigí a Chartreuse, una
inhòspita vall dels Alps prop de Grenoble, on a partir de 1084 inicià un nou
estil de vida monàstica d’austeritat i pobresa, que va ser el germen i principi
de l’Orde cartoixà. El Papa Urbà II li reclamà a Roma com a conseller i en
aquesta ciutat visqué fins que, davant la insistència de Bru de dedicar-se a la
vida contemplativa, li va permetre retirar-se a Santa Maria de la Torre, un
petit ermitori de Calàbria (Italia) que va constituir la segona fundació
cartoixana. En ell, retirat del mon, havent renunciat a la diòcesi de Reggio
que el Papa li va oferir, en soledat i silenci visqué fins el 6 de octubre de
1101, en que morí amb fama de santedat.
El carisma cartoixà.
La Cartoixa, entronca les seves arrels en la
tradició eremítica dels Pares del Desert (segle IV) i en la mística cristiana i
té com a finalitat principal la contemplació,
es a dir, viure tant contínuament com sigui possible la plenitud de l'amor de
Déu. Això suposa per part del cartoixà la puresa del cor, la caritat.
Els cartoixans són ermitans que viuen amb
alegria la radicalitat de l’Evangeli en comunitat. Amb una entrega total, austerament
i en la soledat i el silenci de les seves ermites (cel·les) segueixen les passes
de sant Bru. Amb un esperit de
simplicitat i fraternitat, cerquen l'únic que creuen necessari: Déu. El
cartoixà no ha escollit la soledat per si mateixa sinó perquè troba en ella la
formula d’arribar a la més íntima unió amb Déu i amb tota la Humanitat. Es fa
solitari per voler ser solidari i es retira del mon per adorar i lloar Déu, per
contemplar-lo i per entregar-se a Ell, en nom de tots els homes i dones, en
continua pregaria pel bé de tota la humanitat.
L’Orde
Cartoixà avui.
Els cartoixans formen un Orde religiós
mil·lenari, fundat per sant Bru. Avui dia formen part d’ell uns 400 monjos i
monges que porten una vida solitària en el cor de l’Església, distribuïts en 22
cases ubicades en tres continents, compartint una mateixa vocació
contemplativa.
La
cartoixa de Montalegre
Història.
La cartoixa de Montalegre és l’única cartoixa habitada de Catalunya. Va
ser fundada el 1415 com a conseqüència de la unió de les comunitats cartoixanes
de Sant Pol de Mar i de Sant Jaume de Vallparadís (Terrassa) fundades el 1270 i
el 1345 respectivament.
Va tenir el seu màxim esplendor, espiritual i
cultural, durant els segles XVII i XVIII. Durant els anys de les guerres
napoleòniques i des de 1820 a 1824 la comunitat va haver d'abandonar,
provisionalment, el monestir per tal de fer-lo de manera definitiva l'any 1835,
com a conseqüència de la desamortització. En 1867 la Gran Cartoixa, recuperà
per a l'Orde el monestir comprant de nou els seus edificis i una part important
dels antics terrenys que l'envolten. L'any 1901, després d'una important i
llarga restauració, iniciada en 1870, s'instal·la una nova comunitat procedent
de França per haver estat suprimit l'Orde en aquell país.
Passat el drama viscut de la guerra civil
de 1936-39, la cartoixa torna a ressorgir, tot adquirint un caire netament
català i continuant la seva tasca ininterrompuda de ser un important focus
d'espiritualitat i cultura a Catalunya.
Arquitectura. El conjunt monumental
esta construït, d'acord amb les característiques de les realitzacions de l'Orde
cartoixana, amb una gran racionalitat i funcionalitat i, en la seva major part,
en un estil gòtic senzill i auster. Son especialment remarcables els claustres
per la seva grandiositat i per la singularitat constructiva de les seves
voltes. El segle XVIII va ser una època d'ampliacions, reformes i noves construccions
que varen millorar i enriquir artísticament el conjunt.
Com a conseqüència de la
desamortització una part de les edificacions, entre elles l'església, varen ser
incendiades. Des de 1868 a 1884 i des de 1898 a 1902 el conjunt va ser restaurat i ampliat
adquirint, amb aquestes obres, la fesomia actual.
Significació de la presència de la imatge de
sant Bru a la basílica de la Sagrada Família
La imatge de sant Bru, situada ben visible en un
monument que és Patrimoni de la Humanitat, podrà ser contemplada pels
barcelonins i per milers i milers de visitants d’arreu del mon. La seva
presència és un testimoni de més de vuit-cents anys de presència de la Cartoixa
a Catalunya, del seu ric llegat cultural i espiritual i, alhora, un referent,
en aquest món de presses i egoismes, de la renuncia d’uns homes de fe a una
vida fàcil i còmoda per tal de dedicar-la plenament, en soledat i silenci, a
Déu i al proïsme.
Per a més informació podeu adreçar-vos
a: Josep Ma Toffoli
dilluns, 21 de maig del 2012
Papers de Montalegre - Juny 2012 - Núm 10
PAPERS DE MONTALEGRE
FULL
INFORMATIU DE L’ASSOCIACIÓ
D’AMICS DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE. Juny 2012 10
INFORMACIÓ DE LA CARTOIXA
Corpus
Christi 2012
Com en anys anteriors, la
Comunitat cartoixana de Montalegre celebrarà amb gran solemnitat la festivitat
del Corpus Christi,
- Dijous
7 de juny de 2012, Missa
a les 9 hores a
l’església de la cartoixa, en acabar es farà una processó pels claustres.
Per ser la
cartoixa d’estricta clausura només poden ser convidats els homes. La porta
d’accés a la cartoixa es tancarà a les 8,45 h. Es prega puntualitat.
- Diumenge 10 de juny de
2012, Missa a
les 10,30h. a la capella exterior.
La capella exterior és
oberta a tothom.
Noticies
- Imatge de Sant Bru
a la Basílica de la Sagrada Família
La benedicció de la imatge
de Sant Bru, que estarà situada a l’absis del temple, encara no té data ja que
es busca la més idònia durant aquest any. Es preveu l’assistència del Sr.
cardenal arquebisbe de Barcelona Dr. Lluis Martinez Sistach i la del prior de Montalegre,
els quals celebraran una Missa.
Oportunament
s’informarà de la data per tal que pugueu assistir-hi.
- Itinerari a l’entorn de la
cartoixa de Montalegre
Ens ha arribat la noticia
de que s’està estudiant un itinerari per a realitzar caminades que, tot sortint
de l’Observatori de Tiana, per camins agradables passaria per Can Sentromà i,
per la vall de Montalegre, per la font de Sant Bru arribaria a la cartoixa i,
després de vorejar-la, a la Conreria. Desprès d’haver contemplat des d’aquest
indret la meravellosa panoràmica del monestir i el seu entorn, es tornaria a
Tiana.
L’itinerari tindrà una
doble vessant: la cultural, que ajudarà a conèixer el ric patrimoni històric, arqueològic, monumental i espiritual
de la vall i el natural, que permetrà gaudir de la naturalesa, de la seva
vegetació i fauna, i del paisatge en contacte amb el silenci i la pau
cartoixanes de la vall.
Congressos
Cartoixans
Col·loqui internacional sobre Estudis Cartoixans
Universitat Jean Monnet. Saint-Étienne,
França. 24-26 octubre 2012
Les chartreux et les élites (XIIe-XVIIIe siècle)
Per a més informació: Prof. Sr. Sylvain Excoffon.
Chemin de la
Bourlanche. F-43120 Monistrol-sur-Loire. França.
dimarts, 7 de febrer del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
La resistència cartoixana de Tiana
Santa Maria de Montalegre és l'única cartoixa que hi ha a Catalunya. El convent maresmenc resistirà una vegada més tot i que la intenció de l'orde de Sant Bru és limitar la seva presència a l'Estat espanyol. La de Tiana és la cartoixa més antiga d'Espanya
L'últim capítol general de l'orde cartoixà, celebrat el passat 3 de juny, va decidir no tancar Santa Maria de Montalegre i, a diferència de les cartoixes d'Auladei (Saragossa) i d'Évora (Portugal), la seva activitat continuarà igual que ho ha fet fins ara. La decisió garanteix dos anys més d'activitat a la Conreria i deixa el cenobi, fundat el 1415, a les portes del seu 600 aniversari. Tot i que la intenció de l'orde religiós és limitar la seva presència a l'Estat espanyol en un nou complex religiós a Navarra, el convent de Tiana resistirà una vegada més. Des de l'any 2003, Santa Maria de Montalegre sembla condemnada a la desaparició malgrat que es tracta de la més antiga d'Espanya i una de les vint cartoixes masculines que hi ha al món.
El nivell de corrupció de la jerarquia eclesiàstica durant l'època medieval va fer que Bru de Colònia es retirés amb sis companys al massís de la Chartreuse (al sud-oest de França) i el 1084 iniciés allà un estil de vida que va originar l'orde cartoixà. La crisi del papat va afavorir l'aparició de comunitats cartoixanes arreu d'Europa i el cenobi de Santa Maria d'Escaladei (Priorat) es va convertir en el precursor de les fundacions a la península Ibèrica.
El seu emplaçament va permetre al convent esdevenir la resistència catalana de l'orde
La fundació de Santa Maria de Montalegre (1415) va coincidir amb el període de màxima esplendor de l'orde, a mitjan segle XIV, quan Catalunya es va convertir en una de les regions de govern dels cartoixans. El seu emplaçament va permetre al convent esdevenir la resistència catalana de l'orde, una designació que, en certa manera, continua vigent.
Santa Maria de Montalegre va sobreviure al trienni liberal o la guerra napoleònica i fins i tot va ser reinventada el 1867, després de tres dècades abandonada arran de les desamortitzacions de Mendizábal, que va deixar les propietats de l'Església en mans de l'oligarquia terratinent i va impedir l'aparició d'una classe mitjana, la burgesia. L'arribada de monjos francesos el 1901 va permetre que la vida comunitària tornés a la serralada de Marina, però la Guerra Civil va interrompre un altre cop la vida cenobita. La defensa de la catalanitat que havia exercit la cartoixa va dificultar la reobertura del convent, tal com demostren diversos arxius cartoixans.
L'11 d'agost del 1994, Santa Maria de Montalegre va patir un dels múltiples incendis que van afectar el territori català durant aquell estiu. L'edifici va quedar intacte però un dels monjos cartoixans, Agustí Corral, va morir atrapat per unes flames que van cremar gairebé el 40% de l'extensió de Tiana. Des d'aleshores, el municipi lluita per regenerar i mantenir la vegetació del seu patrimoni natural dins el parc natural de la serralada de Marina i, en els darrers anys, el consistori ha aconseguit que el traçat de la futura B-500 no sigui agressiu per a l'entorn de la vall de Montalegre. D'aquesta manera, es preserva tant la cartoixa com els jaciments de la vil·la romana de Can Sentromà. L'acord representa una injecció de moral per als cartoixans, que, unida a la decisió del capítol general i a l'espera que arribin nous monjos, comencen a pensar en la celebració dels 600 anys de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
La marcada catalanitat de la cartoixa va obstruir la seva reobertura després de la Guerra Civil
Els cartoixans, amb la finalitat de poder disposar de la soledat i el silenci necessaris per desenvolupar amb eficàcia la seva vocació contemplativa, no accepten correspondència epistolar, o de qualsevol altre tipus, ni fan servir internet. És només un exemple de l'austeritat extrema en la qual s'han basat els cartoixans durant tota la seva existència. De fet, el cartoixà és l'únic dels ordes antics que, allunyat de qualsevol luxe, no ha necessitat mai una reforma observant. La primera característica dels monjos cartoixans és la recerca de Déu en una solitud que es troba en tres nivells: la separació del món, l'aixopluc de la cel·la i la soledat interior. Tots ells, amb hàbit blanc i caputxa, no poden rebre visites dels familiars més de dues vegades a l'any i guarden els vots de pobresa, castedat i obediència.
Una vida totalment aïllada
La vida del cartoixà té un caràcter semieremític, ja que els monjos viuen en comunitat, però separats i en solitud, com a ermitans. Per aquest motiu, les cartoixes requereixen una gran extensió de terreny, per permetre als monjos viure bona part del dia aïllats a les seves cel·les individuals. Fins i tot els àpats es fan a la cel·la i només alguns oficis litúrgics i treballs puntuals es fan en comunitat.
A més de les cel·les, situades al voltant de l'espai comú del claustre, dins la cartoixa existeixen llocs de treball com ara la fusteria, on hi ha soroll. Per motius d'estricta clausura, les celebracions a l'església del monestir queden restringides als homes, mentre que a la capella exterior hi poden accedir totes les persones.
Article publicat al diari Público.es
divendres, 23 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
Dijous 22 de desembre de 2011 a les 7,30 de la
tarda,
a l’auditori de l’Ateneu de Sant Fost
Presentació del llibre
“Campsentelles”, volum
14
i presentació a Sant Fost de l’entitat
“Amics de la cartoixa de Montalegre”
amb intervenció
d’un membre de la seva junta.
Gravat de la
cartoixa de Santa Maria de Montalegre abans de 1835 (Del llibre del Canonge
Barraquer)
Clourà l’acte la conferència d’en
Xavier Pérez, historiador i arxiver titulada:
“Sant Fost i la cartoixa de Montalegre,
400 anys de relacions històriques”
Organitza: Centre d’Estudis Santfostencs “Amics de Cabanyes”
amb la col·laboració de
l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles
dimecres, 30 de novembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
dimecres, 19 d’octubre del 2011
“El cartoixà viu aïllat a la seva cel·la i en silenci”
19/10/11 02:00 - TIANA - MIREIA ROURERA
El capítol general de l'orde cartoixà ha decidit la continuïtat de Montalegre. Perillava?
A la cartoixa de Montalegre sempre hi ha la inquietud per la seva continuïtat, entre d'altres coses perquè cada vegada hi ha menys monjos. Passa a tots els ordes religiosos però més a les cartoixes, que són seguidors de sant Bru i tenen unes regles molt dures. Hi ha pocs novicis i els monjos vells es moren, per això de tant en tant alguna ha de tancar. Sempre n'hi ha hagut pocs, de cartoixans; fixa't que en el moment que en van ser més a tot el món, a l'edat mitjana, n'eren 3.000. Ara no són ni 400.
Quantes cartoixes hi ha al món?
Vint-i-quatre: dinou d'homes i cinc de dones. La de Montalegre és la darrera que queda a Catalunya i és l'única de propietat de l'Estat espanyol i, a més, és la més gran del món...va arribar a tenir molt poder. És de les poques que va ser construïda per ser cartoixa, per tant arquitectònicament és totalment adequada als ideals de l'orde. Aquest hivern, però, hi havia pocs monjos molt vellets....
Però....?
Van enviar monjos provinents d'altres llocs, com de la cartoixa d'Évora, a Portugal, que tancava. El mes de juliol se n'hi van incorporar sis, amb la qual cosa ara en tenim catorze: sis sacerdots i vuit germans. La continuïtat de Montalegre, doncs, està assegurada i la renovació generacional també.
A banda de la falta de monjos... es pot tancar per altres motius?
Sí. Si no hi ha tranquil·litat, per exemple. És el que va passar amb la de Xerès fa vuit anys, que com que li van fer un aeroport al costat la Gran Chartreuse va decidir tancar-la. La particularitat de Tiana és que la cartoixa està, miraculosament, en un lloc molt tranquil enmig de l'àrea metropolitana.
I si l'hagués afectat el desdoblament de la B-500?
Uf, segurament també l'haurien fet tancar, però per sort faran un túnel i no afectarà. Ni tan sols tocarà les mines d'aigua i el sistema hidràulic que tenen, una obra d'enginyeria important. El més important és que es mantindrà el silenci, bàsic en una clausura.
Tota la zona ha quedat bastant al marge de la urbanització...
És clar, entre altres coses perquè tots els terrenys i la Conreria, que és on hi va haver el seminari i ara hi ha la Fundació Pere Tarrés, també és de la cartoixa. Conreria ve de conrer, que vol dir que allà a l'edat mitjana hi vivia el pare conrer, l'administrador. Totes les cartoixes tenen la seva conreria!
És dura la vida d'un cartoixà?
Ells tenen una màxima: 8 hores d'oració, 8 hores de descans, 8 hores de treball. Viuen aïllats a la seva cel·la i en silenci, només fan algunes pregàries junts. Fins al 1994 no tenien ni aigua calenta! No mengen carn, mengen un cop al dia. Les regles de l'ordre de sant Bru es mantenen intactes des del 1084. No s'ha fet cap reforma.
L'Associació Amics de la Cartoixa de Montalegre,de Tiana, de la qual és membre l'historiador Josep Maria Toffoli, tanca avui amb un documental inèdit els actes per la festivitat de Sant Bru i amb la bona notícia que la cartoixa no serà tancada.
Article publicat a El Punt Avui.
dijous, 13 d’octubre del 2011
dissabte, 8 d’octubre del 2011
cartoixa de SANTA MARIA de Montalegre
Breu
ressenya històrica
La cartoixa de Santa Maria
de Montalegre, situada a Tiana, a pocs kilòmetres de Barcelona, va ser fundada
pels cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa, l’any 1415.
Posteriorment, en 1433, els de la cartoixa de Sant Pol del Maresme s’afegiren als
anteriors formant una única comunitat.
Montalegre tingué la màxima
esplendor durant els segles XVII i XVIII. Els avatars dels anys 1808-14 i 1820-24
obligaren la comunitat a abandonar provisionalment el monestir, per fer-ho
definitivament, el 1835, amb motiu de la Llei de Desamortització. Després d’uns anys en
mans privades, el 1867, la
Grande Chartreuse , casa mare de l’Orde cartoixà, comprà el
monestir i una part important dels antics terrenys per tal de, el 1901,, desprès de restaurar-lo, instal·lar una nova comunitat originàriament francesa. Passat
el drama de la guerra civil de 1936-39, la comunitat cartoixana es renovà tot
adquirint un caire plenament català.
En l’actualitat és l’única
cartoixa existent a Catalunya. Continua la seva tasca espiritual i cultural que
la fa ser un referent d’espiritualitat i l’única cartoixa activa al Principat.
El monestir
Iniciada el 1415, la
construcció de la cartoixa es realitzà d’acord amb la tipologia arquitectònica de
l’Orde per tal de permetre als monjos aconseguir el seu ideal de vida
espiritual, a mig camí entre l’eremitisme i el cenobitisme.
El conjunt, dirigit i
probablement dissenyat per Joan d’Enea, s’articula en tres grans àrees d’acord
amb la funció específica de cada una d’elles:
- L’àrea cenobítica, on fan
la vida en comú els cartoixans, la configuren l’església (bastida entre
1415-65), el refetor, la sala capitular i dues capelles, tot al voltant d’un
petit claustre.
- La vida eremítica, es desenvolupa a l’entorn
de dos claustres amb un total de 30 cel·les (petites cases on viuen els
monjos). El primer claustre, acabat el 1448, consta de 16 cel·les i la prioral
. El segon, amb 13 cel·les, fou afegit el 1636 i és del mateix estil i
característiques que el primer.
- L’àrea de serveis,
completa el conjunt i consta de porteria, cel·les dels germans, cuina, tallers,
etc.
De 1868 a 1884 i de 1898 a 1902 la cartoixa va
ser restaurada i ampliada tot adquirint la fesomia actual.
El conjunt, d’una
arquitectura sòbria i senzilla, d’acord amb el caràcter de l’Orde, és un dels
grans monuments del gòtic religiós del segle XV a Catalunya. Cal destacar, per
la seva elegància i singularitat constructiva, les voltes dels claustres.
El carisma cartoixà
Els cartoixans són ermitans
que viuen, en comunitat, la radicalitat de l’Evangeli. A la soledat i el
silenci de la cartoixa porten una vida senzilla, anònima, d’austeritat i
pobresa, dedicada a la pregària contemplativa pel bé de l’Església i de tota la Humanitat.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
La mort d'un cartoixà 30/09/11 02:00 - JAUME OLIVERAS I COSTA
El proper dijous 6 d'octubre, penso anar a passar algunes hores en companyia dels amics cartoixans, tal com acostumo a fer en la festivitat de Bru de Colònia, fundador de l'orde de la Cartoixa. A la petita vall de Montalegre, en la frontera entre Tiana i Badalona, catorze monjos viuen lliurats a la pregària i el silenci, en una forma d'espiritualitat radical difícil d'encaixar en un món competitiu i individualista com el nostre. Més de nou segles de la fundació de l'orde i sis segles de la implantació a Montalegre avalen la proposta.
Des de la passada festa de Sant Bru a l'actual, tres membres de la comunitat han deixat la vida terrenal, per usar un terme propi de la mística cartoixana, tots tres després de suportar amb exemplar resignació llargues malalties. El pare Jesús Maria Arbolí, un enginyer químic barceloní que treballà a l'empresa Cros, entrà a la cartoixa al 1958 i el seu ferm convenciment li féu ocupar càrrecs de mestre de novicis, visitador de la província ibèrica, prior de Montalegre i membre del Consell General, fins que la malaltia l'obligà a abandonar les responsabilitats, sense deixar de viure el rigor cartoixà. El pare Andrés Bravo provenia de la Castella rural i fou profés a Miraflores, d'on sortí per ser prior de Porta Coeli, vicari de Serra San Bruno i prior de Montalegre, per viure els darrers tres anys ingressat en una residència. El germà Josep Maria Costa, nascut a Masquefa i lligat a Terrassa, entrà a la cartoixa al 1971, abandonant el treball en una caixa d'estalvis i l'acció en barris obrers terrassencs, i fou un referent del cenobi català, per la seva assignació a la porteria, fins que la malaltia l'apartà de qualsevol dedicació. Talment, tres monjos que compliren amb escreix el compromís cartoixà.
La mort d'un cartoixà produeix una estranya atmosfera en la comunitat, on es viu la tristor de la pèrdua acompanyada de l'alegria del total convenciment que el company ha entrat a una vida millor. El rigorós ambient d'un ampli monestir ocupat per una petita comunitat, on el silenci és norma de vida, barreja contrastos agredolços durant el litúrgic comiat. El difunt és vestit amb l'hàbit complet de l'orde –sense sandàlies ni cinyell– i dipositat sobre una taula de fusta, es cus la caputxa de tal manera que cobreix la cara i es claven les vores de l'hàbit a la fusta per evitar moviment del cos. Després, durant una jornada el túmul és situat al centre de l'església conventual, despullada d'altre ornament que quatre ciris als extrems, mentre la comunitat compleix amb una llarga vetlla des dels setials del cor, fins a l'hora de l'ofici de comiat, quan es permet l'entrada a clausura dels familiars masculins del mort i d'alguns amics de la casa.
Els salms responsorials ressonen pel claustre quan, en processó, s'acompanyen les despulles fins al cementiri monàstic, situat al mig del claustre gran. Vint-i-quatre creus anònimes marquen les fosses on són enterrats els monjos, seguint un torn d'antiguitat. Una d'elles ha estat oberta i al seu entorn els acompanyants contemplem com es baixa la fusta despullada d'altre contingut que el cos inert, sobre el qual cauran les palades de terra, fins cobrir la rasa. Seguidament, a la sala capitular, el prior llegeix una ressenya del mort. Aquell migdia, la comunitat dina junta al refectori, cosa que només fa els dies de festa. El record del cartoixà difunt resta per sempre en el corpus comunitari.
Quan en el silenci és el silenc qui parla, la mort d'un cartoixà sorprèn i interpel·la, deixant a l'aire el dubte de la pregunta eterna.
dijous, 29 de setembre del 2011
Octubre 2011 núm.10
INFORMACIÓ
DE LA CARTOIXA
Incorporació de nous monjos
Després de l’important
darrer Capítol General de l’Orde Cartoixana, celebrat a finals del mes de maig
a la Gran Cartoixa, en el qual es decidí la continuïtat de Montalegre, podem informar-vos
amb gran alegria que s’han incorporat sis nous monjos a la comunitat
montalegrina.
Actualment són catorze els
monjos que la componen: sis sacerdots i vuit germans. Pel que fa els sacerdots,
dos han vingut de la Cartoixa Santa María Scala Coeli, a Èvora (Portugal): D.
Bruno Mª, nord-americà, i D. Josep Manuel, valencià i dos més de la cartoixa de
Porta Coeli (Valencia): el portuguès D. Josep María i el valencià D. Francesc
María. De Valencia han vingut també els germans Carles María i Angel María,
tots dos valencians.
Amb les noves
incorporacions la comunitat s’ha rejovenit i la continuïtat de Montalegre ha
quedat garantida. El dia 7 de juliol de 2011 serà una data memorable per a la
cartoixa , doncs és el dia que van arribar per incorporar-se els nouvinguts.
Des de l’Associació els hi
donem la més cordial benvinguda i els desitgem una venturosa estada plena de
fruits espirituals.
Arranjament del camí d’accés
Ha estat reparat el camí
d’accés a la cartoixa des de la carretera B 500. Una bona capa de formigó, al
llarg de la major part del camí, ha permès eliminar els nombrosos sots
existents i permet arribar còmodament al monestir. L’obra ha estat finançada
integrament per la comunitat i ha suposat una important despesa econòmica.
Imatge de sant Bru a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
Continua l’escultora Sra.
Montserrat García Rius treballant en la imatge del fundador dels cartoixans que
ha d’instal·lar-se a l’avesis de la Sagrada Família. Els treballs van amb
retard.
Festivitat de Sant Bru, dijous 6 d’octubre de 2011
Sant Bru, gravat de H. Schedel, Nuremberg 1492
Com en anys anteriors, la
Comunitat cartoixana de Montalegre celebrarà amb gran solemnitat la festivitat
de Sant Bru amb els següents actes:
- Dijous 6 d’octubre, Missa a les 9 hores a l’església de la cartoixa.
Nota: Per ser la cartoixa d’estricta
clausura només poden ser convidats els homes. La porta d’accés a la cartoixa es
tancarà a les 8,45 h. Es prega
puntualitat.
- Diumenge
9 d’octubre, Missa a
les 10,30h. a la capella exterior.
La capella exterior és oberta a tothom.
ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ
Com cada any, l’Associació
celebrarà la festivitat de Sant Bru, patró de la Cartoixa i de
l’Associació, amb diverses activitats. En full apart trobareu informació
detallada de les activitats programades amb motiu d’aquesta festivitat.
Esta previst també, pels vols de novembre, un acte
conjunt entre els Amics de Montalegre i el Centre d'Estudis Santfostencs a Sant
Fost de Campsentelles, en el qual, el soci i historiador, Xavier Pérez parlarà sobre
les relacions històriques entre Sant Fost i la cartoixa. Durant l’acte
s’explicarà breument que és i que fa la nostra associació. Oportunament us notificarem la data que
probablement serà al desembre.
Amb els actes a Tiana, Sant Fost i Badalona
l’associació vol donar a conèixer la realitat històrica de la cartoixa i les
seves relacions amb les poblacions del seu entorn.
Procureu assistir-hi !!!
SANT BRU 2011
Patró de l’Orde de la
Cartoixa i de l’Associació d’ Amics de la Cartoixa de Montalegre
______________________________________________________________________________________________
- Cartoixa de Montalegre
- Dijous 6 d‘octubre. SANT BRU, a les 9,00 h. a l’Església de la cartoixa
***MISSA DE LA COMUNITAT ,
(Per ser la cartoixa d’estricta clausura,
l’assistència és reservada als homes.
La porteria de la cartoixa es tancarà a
les 8,45 h. Es prega màxima puntualitat)
- Diumenge 9 d’octubre, a les 10,30 h. a la Capella exterior de la
cartoixa
*** MISSA
EN SUFRAGI DELS CARTOIXANS I SOCIS DE L’AACM DIFUNTS,
(La capella exterior resta oberta per a tothom)
-
Sala d'actes dels Pares Carmelites de
Badalona. C.
Sant Miquel,44. Badalona
- Dilluns 10 d’octubre, a 2/4 de 9 del vespre
*** CONFERÈNCIA: Montalegre: sis segles de vida cartoixana
A càrrec del Sr. JAUME OLIVERAS I COSTA
- Biblioteca de Can Baratau de
Tiana. C.
Lola Anglada, 10, Tiana
- Dimecres 19 d’octubre, a les 19,00h.
*** PRESENTACIÓ I VISIONAT DEL DVD:
Montalegre, la darrera cartoixa de Catalunya
A càrrec del Sr. HÉCTOR GONZÁLEZ d’ARSLIVIA AUDIOVISUAL
ACTES
CULTURALS PROGRAMATS PER L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)