Benedicció de la imatge del fundador de la Cartoixa
L’acte
El dia 6 d’octubre de
2012, festivitat de Sant Bru fundador de l’Orde cartoixana, tindrà lloc la
benedicció i presentació de la imatge de Sant Bru a la Basílica de la Sagrada
Família de Barcelona. La benedicció anirà precedida d’una Missa solemne
presidida pel Cardenal arquebisbe de Barcelona Lluis Martinez Sistach i serà
concelebrada pel prior i el vicari de la Cartoixa de Montalegre amb altres sacerdots
assistents. L’hora d’inici de l’acte serà a les 10,30.
L’escultura
La figura del sant Bru,
representada dempeus i mirant en actitud contemplativa una creu que té a la mà
dreta, ha estat realitzada per l’artista Montserrat García Rius en pedra travertina
romana; té una alçada d’uns quatre metres i pesa més de 3 tones. Estarà situada
per disposició de Gaudí a l’exterior de l’àbsis, junt a d’altres sants
fundadors.
El sant
Bru de Hartenfausts va
néixer a Colònia, Alemanya, entre1027-1030. De grans qualitats morals i
intel·lectuals aviat adquirí fama i prestigi. Canonge de la catedral de Reims i
rector de la seva universitat renuncià a tots els càrrecs per dedicar-se
plenament a la vida eremítica de pregària i contemplació. Amb sis amics amb els
que compartia les mateixes inquietuds religioses es dirigí a Chartreuse, una
inhòspita vall dels Alps prop de Grenoble, on a partir de 1084 inicià un nou
estil de vida monàstica d’austeritat i pobresa, que va ser el germen i principi
de l’Orde cartoixà. El Papa Urbà II li reclamà a Roma com a conseller i en
aquesta ciutat visqué fins que, davant la insistència de Bru de dedicar-se a la
vida contemplativa, li va permetre retirar-se a Santa Maria de la Torre, un
petit ermitori de Calàbria (Italia) que va constituir la segona fundació
cartoixana. En ell, retirat del mon, havent renunciat a la diòcesi de Reggio
que el Papa li va oferir, en soledat i silenci visqué fins el 6 de octubre de
1101, en que morí amb fama de santedat.
El carisma cartoixà.
La Cartoixa, entronca les seves arrels en la
tradició eremítica dels Pares del Desert (segle IV) i en la mística cristiana i
té com a finalitat principal la contemplació,
es a dir, viure tant contínuament com sigui possible la plenitud de l'amor de
Déu. Això suposa per part del cartoixà la puresa del cor, la caritat.
Els cartoixans són ermitans que viuen amb
alegria la radicalitat de l’Evangeli en comunitat. Amb una entrega total, austerament
i en la soledat i el silenci de les seves ermites (cel·les) segueixen les passes
de sant Bru. Amb un esperit de
simplicitat i fraternitat, cerquen l'únic que creuen necessari: Déu. El
cartoixà no ha escollit la soledat per si mateixa sinó perquè troba en ella la
formula d’arribar a la més íntima unió amb Déu i amb tota la Humanitat. Es fa
solitari per voler ser solidari i es retira del mon per adorar i lloar Déu, per
contemplar-lo i per entregar-se a Ell, en nom de tots els homes i dones, en
continua pregaria pel bé de tota la humanitat.
L’Orde
Cartoixà avui.
Els cartoixans formen un Orde religiós
mil·lenari, fundat per sant Bru. Avui dia formen part d’ell uns 400 monjos i
monges que porten una vida solitària en el cor de l’Església, distribuïts en 22
cases ubicades en tres continents, compartint una mateixa vocació
contemplativa.
La
cartoixa de Montalegre
Història.
La cartoixa de Montalegre és l’única cartoixa habitada de Catalunya. Va
ser fundada el 1415 com a conseqüència de la unió de les comunitats cartoixanes
de Sant Pol de Mar i de Sant Jaume de Vallparadís (Terrassa) fundades el 1270 i
el 1345 respectivament.
Va tenir el seu màxim esplendor, espiritual i
cultural, durant els segles XVII i XVIII. Durant els anys de les guerres
napoleòniques i des de 1820 a 1824 la comunitat va haver d'abandonar,
provisionalment, el monestir per tal de fer-lo de manera definitiva l'any 1835,
com a conseqüència de la desamortització. En 1867 la Gran Cartoixa, recuperà
per a l'Orde el monestir comprant de nou els seus edificis i una part important
dels antics terrenys que l'envolten. L'any 1901, després d'una important i
llarga restauració, iniciada en 1870, s'instal·la una nova comunitat procedent
de França per haver estat suprimit l'Orde en aquell país.
Passat el drama viscut de la guerra civil
de 1936-39, la cartoixa torna a ressorgir, tot adquirint un caire netament
català i continuant la seva tasca ininterrompuda de ser un important focus
d'espiritualitat i cultura a Catalunya.
Arquitectura. El conjunt monumental
esta construït, d'acord amb les característiques de les realitzacions de l'Orde
cartoixana, amb una gran racionalitat i funcionalitat i, en la seva major part,
en un estil gòtic senzill i auster. Son especialment remarcables els claustres
per la seva grandiositat i per la singularitat constructiva de les seves
voltes. El segle XVIII va ser una època d'ampliacions, reformes i noves construccions
que varen millorar i enriquir artísticament el conjunt.
Com a conseqüència de la
desamortització una part de les edificacions, entre elles l'església, varen ser
incendiades. Des de 1868 a 1884 i des de 1898 a 1902 el conjunt va ser restaurat i ampliat
adquirint, amb aquestes obres, la fesomia actual.
Significació de la presència de la imatge de
sant Bru a la basílica de la Sagrada Família
La imatge de sant Bru, situada ben visible en un
monument que és Patrimoni de la Humanitat, podrà ser contemplada pels
barcelonins i per milers i milers de visitants d’arreu del mon. La seva
presència és un testimoni de més de vuit-cents anys de presència de la Cartoixa
a Catalunya, del seu ric llegat cultural i espiritual i, alhora, un referent,
en aquest món de presses i egoismes, de la renuncia d’uns homes de fe a una
vida fàcil i còmoda per tal de dedicar-la plenament, en soledat i silenci, a
Déu i al proïsme.
Per a més informació podeu adreçar-vos
a: Josep Ma Toffoli
