BonNadal i Feliç any 2012
Us
desitja
AMICS DE LA
CARTOIXA DE MONTALEGRE
divendres, 23 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
Dijous 22 de desembre de 2011 a les 7,30 de la
tarda,
a l’auditori de l’Ateneu de Sant Fost
Presentació del llibre
“Campsentelles”, volum
14
i presentació a Sant Fost de l’entitat
“Amics de la cartoixa de Montalegre”
amb intervenció
d’un membre de la seva junta.
Gravat de la
cartoixa de Santa Maria de Montalegre abans de 1835 (Del llibre del Canonge
Barraquer)
Clourà l’acte la conferència d’en
Xavier Pérez, historiador i arxiver titulada:
“Sant Fost i la cartoixa de Montalegre,
400 anys de relacions històriques”
Organitza: Centre d’Estudis Santfostencs “Amics de Cabanyes”
amb la col·laboració de
l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles
dimecres, 30 de novembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
dimecres, 19 d’octubre del 2011
“El cartoixà viu aïllat a la seva cel·la i en silenci”
19/10/11 02:00 - TIANA - MIREIA ROURERA
El capítol general de l'orde cartoixà ha decidit la continuïtat de Montalegre. Perillava?
A la cartoixa de Montalegre sempre hi ha la inquietud per la seva continuïtat, entre d'altres coses perquè cada vegada hi ha menys monjos. Passa a tots els ordes religiosos però més a les cartoixes, que són seguidors de sant Bru i tenen unes regles molt dures. Hi ha pocs novicis i els monjos vells es moren, per això de tant en tant alguna ha de tancar. Sempre n'hi ha hagut pocs, de cartoixans; fixa't que en el moment que en van ser més a tot el món, a l'edat mitjana, n'eren 3.000. Ara no són ni 400.
Quantes cartoixes hi ha al món?
Vint-i-quatre: dinou d'homes i cinc de dones. La de Montalegre és la darrera que queda a Catalunya i és l'única de propietat de l'Estat espanyol i, a més, és la més gran del món...va arribar a tenir molt poder. És de les poques que va ser construïda per ser cartoixa, per tant arquitectònicament és totalment adequada als ideals de l'orde. Aquest hivern, però, hi havia pocs monjos molt vellets....
Però....?
Van enviar monjos provinents d'altres llocs, com de la cartoixa d'Évora, a Portugal, que tancava. El mes de juliol se n'hi van incorporar sis, amb la qual cosa ara en tenim catorze: sis sacerdots i vuit germans. La continuïtat de Montalegre, doncs, està assegurada i la renovació generacional també.
A banda de la falta de monjos... es pot tancar per altres motius?
Sí. Si no hi ha tranquil·litat, per exemple. És el que va passar amb la de Xerès fa vuit anys, que com que li van fer un aeroport al costat la Gran Chartreuse va decidir tancar-la. La particularitat de Tiana és que la cartoixa està, miraculosament, en un lloc molt tranquil enmig de l'àrea metropolitana.
I si l'hagués afectat el desdoblament de la B-500?
Uf, segurament també l'haurien fet tancar, però per sort faran un túnel i no afectarà. Ni tan sols tocarà les mines d'aigua i el sistema hidràulic que tenen, una obra d'enginyeria important. El més important és que es mantindrà el silenci, bàsic en una clausura.
Tota la zona ha quedat bastant al marge de la urbanització...
És clar, entre altres coses perquè tots els terrenys i la Conreria, que és on hi va haver el seminari i ara hi ha la Fundació Pere Tarrés, també és de la cartoixa. Conreria ve de conrer, que vol dir que allà a l'edat mitjana hi vivia el pare conrer, l'administrador. Totes les cartoixes tenen la seva conreria!
És dura la vida d'un cartoixà?
Ells tenen una màxima: 8 hores d'oració, 8 hores de descans, 8 hores de treball. Viuen aïllats a la seva cel·la i en silenci, només fan algunes pregàries junts. Fins al 1994 no tenien ni aigua calenta! No mengen carn, mengen un cop al dia. Les regles de l'ordre de sant Bru es mantenen intactes des del 1084. No s'ha fet cap reforma.
L'Associació Amics de la Cartoixa de Montalegre,de Tiana, de la qual és membre l'historiador Josep Maria Toffoli, tanca avui amb un documental inèdit els actes per la festivitat de Sant Bru i amb la bona notícia que la cartoixa no serà tancada.
Article publicat a El Punt Avui.
dijous, 13 d’octubre del 2011
dissabte, 8 d’octubre del 2011
cartoixa de SANTA MARIA de Montalegre
Breu
ressenya històrica
La cartoixa de Santa Maria
de Montalegre, situada a Tiana, a pocs kilòmetres de Barcelona, va ser fundada
pels cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa, l’any 1415.
Posteriorment, en 1433, els de la cartoixa de Sant Pol del Maresme s’afegiren als
anteriors formant una única comunitat.
Montalegre tingué la màxima
esplendor durant els segles XVII i XVIII. Els avatars dels anys 1808-14 i 1820-24
obligaren la comunitat a abandonar provisionalment el monestir, per fer-ho
definitivament, el 1835, amb motiu de la Llei de Desamortització. Després d’uns anys en
mans privades, el 1867, la
Grande Chartreuse , casa mare de l’Orde cartoixà, comprà el
monestir i una part important dels antics terrenys per tal de, el 1901,, desprès de restaurar-lo, instal·lar una nova comunitat originàriament francesa. Passat
el drama de la guerra civil de 1936-39, la comunitat cartoixana es renovà tot
adquirint un caire plenament català.
En l’actualitat és l’única
cartoixa existent a Catalunya. Continua la seva tasca espiritual i cultural que
la fa ser un referent d’espiritualitat i l’única cartoixa activa al Principat.
El monestir
Iniciada el 1415, la
construcció de la cartoixa es realitzà d’acord amb la tipologia arquitectònica de
l’Orde per tal de permetre als monjos aconseguir el seu ideal de vida
espiritual, a mig camí entre l’eremitisme i el cenobitisme.
El conjunt, dirigit i
probablement dissenyat per Joan d’Enea, s’articula en tres grans àrees d’acord
amb la funció específica de cada una d’elles:
- L’àrea cenobítica, on fan
la vida en comú els cartoixans, la configuren l’església (bastida entre
1415-65), el refetor, la sala capitular i dues capelles, tot al voltant d’un
petit claustre.
- La vida eremítica, es desenvolupa a l’entorn
de dos claustres amb un total de 30 cel·les (petites cases on viuen els
monjos). El primer claustre, acabat el 1448, consta de 16 cel·les i la prioral
. El segon, amb 13 cel·les, fou afegit el 1636 i és del mateix estil i
característiques que el primer.
- L’àrea de serveis,
completa el conjunt i consta de porteria, cel·les dels germans, cuina, tallers,
etc.
De 1868 a 1884 i de 1898 a 1902 la cartoixa va
ser restaurada i ampliada tot adquirint la fesomia actual.
El conjunt, d’una
arquitectura sòbria i senzilla, d’acord amb el caràcter de l’Orde, és un dels
grans monuments del gòtic religiós del segle XV a Catalunya. Cal destacar, per
la seva elegància i singularitat constructiva, les voltes dels claustres.
El carisma cartoixà
Els cartoixans són ermitans
que viuen, en comunitat, la radicalitat de l’Evangeli. A la soledat i el
silenci de la cartoixa porten una vida senzilla, anònima, d’austeritat i
pobresa, dedicada a la pregària contemplativa pel bé de l’Església i de tota la Humanitat.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
La mort d'un cartoixà 30/09/11 02:00 - JAUME OLIVERAS I COSTA
El proper dijous 6 d'octubre, penso anar a passar algunes hores en companyia dels amics cartoixans, tal com acostumo a fer en la festivitat de Bru de Colònia, fundador de l'orde de la Cartoixa. A la petita vall de Montalegre, en la frontera entre Tiana i Badalona, catorze monjos viuen lliurats a la pregària i el silenci, en una forma d'espiritualitat radical difícil d'encaixar en un món competitiu i individualista com el nostre. Més de nou segles de la fundació de l'orde i sis segles de la implantació a Montalegre avalen la proposta.
Des de la passada festa de Sant Bru a l'actual, tres membres de la comunitat han deixat la vida terrenal, per usar un terme propi de la mística cartoixana, tots tres després de suportar amb exemplar resignació llargues malalties. El pare Jesús Maria Arbolí, un enginyer químic barceloní que treballà a l'empresa Cros, entrà a la cartoixa al 1958 i el seu ferm convenciment li féu ocupar càrrecs de mestre de novicis, visitador de la província ibèrica, prior de Montalegre i membre del Consell General, fins que la malaltia l'obligà a abandonar les responsabilitats, sense deixar de viure el rigor cartoixà. El pare Andrés Bravo provenia de la Castella rural i fou profés a Miraflores, d'on sortí per ser prior de Porta Coeli, vicari de Serra San Bruno i prior de Montalegre, per viure els darrers tres anys ingressat en una residència. El germà Josep Maria Costa, nascut a Masquefa i lligat a Terrassa, entrà a la cartoixa al 1971, abandonant el treball en una caixa d'estalvis i l'acció en barris obrers terrassencs, i fou un referent del cenobi català, per la seva assignació a la porteria, fins que la malaltia l'apartà de qualsevol dedicació. Talment, tres monjos que compliren amb escreix el compromís cartoixà.
La mort d'un cartoixà produeix una estranya atmosfera en la comunitat, on es viu la tristor de la pèrdua acompanyada de l'alegria del total convenciment que el company ha entrat a una vida millor. El rigorós ambient d'un ampli monestir ocupat per una petita comunitat, on el silenci és norma de vida, barreja contrastos agredolços durant el litúrgic comiat. El difunt és vestit amb l'hàbit complet de l'orde –sense sandàlies ni cinyell– i dipositat sobre una taula de fusta, es cus la caputxa de tal manera que cobreix la cara i es claven les vores de l'hàbit a la fusta per evitar moviment del cos. Després, durant una jornada el túmul és situat al centre de l'església conventual, despullada d'altre ornament que quatre ciris als extrems, mentre la comunitat compleix amb una llarga vetlla des dels setials del cor, fins a l'hora de l'ofici de comiat, quan es permet l'entrada a clausura dels familiars masculins del mort i d'alguns amics de la casa.
Els salms responsorials ressonen pel claustre quan, en processó, s'acompanyen les despulles fins al cementiri monàstic, situat al mig del claustre gran. Vint-i-quatre creus anònimes marquen les fosses on són enterrats els monjos, seguint un torn d'antiguitat. Una d'elles ha estat oberta i al seu entorn els acompanyants contemplem com es baixa la fusta despullada d'altre contingut que el cos inert, sobre el qual cauran les palades de terra, fins cobrir la rasa. Seguidament, a la sala capitular, el prior llegeix una ressenya del mort. Aquell migdia, la comunitat dina junta al refectori, cosa que només fa els dies de festa. El record del cartoixà difunt resta per sempre en el corpus comunitari.
Quan en el silenci és el silenc qui parla, la mort d'un cartoixà sorprèn i interpel·la, deixant a l'aire el dubte de la pregunta eterna.
dijous, 29 de setembre del 2011
Octubre 2011 núm.10
INFORMACIÓ
DE LA CARTOIXA
Incorporació de nous monjos
Després de l’important
darrer Capítol General de l’Orde Cartoixana, celebrat a finals del mes de maig
a la Gran Cartoixa, en el qual es decidí la continuïtat de Montalegre, podem informar-vos
amb gran alegria que s’han incorporat sis nous monjos a la comunitat
montalegrina.
Actualment són catorze els
monjos que la componen: sis sacerdots i vuit germans. Pel que fa els sacerdots,
dos han vingut de la Cartoixa Santa María Scala Coeli, a Èvora (Portugal): D.
Bruno Mª, nord-americà, i D. Josep Manuel, valencià i dos més de la cartoixa de
Porta Coeli (Valencia): el portuguès D. Josep María i el valencià D. Francesc
María. De Valencia han vingut també els germans Carles María i Angel María,
tots dos valencians.
Amb les noves
incorporacions la comunitat s’ha rejovenit i la continuïtat de Montalegre ha
quedat garantida. El dia 7 de juliol de 2011 serà una data memorable per a la
cartoixa , doncs és el dia que van arribar per incorporar-se els nouvinguts.
Des de l’Associació els hi
donem la més cordial benvinguda i els desitgem una venturosa estada plena de
fruits espirituals.
Arranjament del camí d’accés
Ha estat reparat el camí
d’accés a la cartoixa des de la carretera B 500. Una bona capa de formigó, al
llarg de la major part del camí, ha permès eliminar els nombrosos sots
existents i permet arribar còmodament al monestir. L’obra ha estat finançada
integrament per la comunitat i ha suposat una important despesa econòmica.
Imatge de sant Bru a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
Continua l’escultora Sra.
Montserrat García Rius treballant en la imatge del fundador dels cartoixans que
ha d’instal·lar-se a l’avesis de la Sagrada Família. Els treballs van amb
retard.
Festivitat de Sant Bru, dijous 6 d’octubre de 2011
Sant Bru, gravat de H. Schedel, Nuremberg 1492
Com en anys anteriors, la
Comunitat cartoixana de Montalegre celebrarà amb gran solemnitat la festivitat
de Sant Bru amb els següents actes:
- Dijous 6 d’octubre, Missa a les 9 hores a l’església de la cartoixa.
Nota: Per ser la cartoixa d’estricta
clausura només poden ser convidats els homes. La porta d’accés a la cartoixa es
tancarà a les 8,45 h. Es prega
puntualitat.
- Diumenge
9 d’octubre, Missa a
les 10,30h. a la capella exterior.
La capella exterior és oberta a tothom.
ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ
Com cada any, l’Associació
celebrarà la festivitat de Sant Bru, patró de la Cartoixa i de
l’Associació, amb diverses activitats. En full apart trobareu informació
detallada de les activitats programades amb motiu d’aquesta festivitat.
Esta previst també, pels vols de novembre, un acte
conjunt entre els Amics de Montalegre i el Centre d'Estudis Santfostencs a Sant
Fost de Campsentelles, en el qual, el soci i historiador, Xavier Pérez parlarà sobre
les relacions històriques entre Sant Fost i la cartoixa. Durant l’acte
s’explicarà breument que és i que fa la nostra associació. Oportunament us notificarem la data que
probablement serà al desembre.
Amb els actes a Tiana, Sant Fost i Badalona
l’associació vol donar a conèixer la realitat històrica de la cartoixa i les
seves relacions amb les poblacions del seu entorn.
Procureu assistir-hi !!!
SANT BRU 2011
Patró de l’Orde de la
Cartoixa i de l’Associació d’ Amics de la Cartoixa de Montalegre
______________________________________________________________________________________________
- Cartoixa de Montalegre
- Dijous 6 d‘octubre. SANT BRU, a les 9,00 h. a l’Església de la cartoixa
***MISSA DE LA COMUNITAT ,
(Per ser la cartoixa d’estricta clausura,
l’assistència és reservada als homes.
La porteria de la cartoixa es tancarà a
les 8,45 h. Es prega màxima puntualitat)
- Diumenge 9 d’octubre, a les 10,30 h. a la Capella exterior de la
cartoixa
*** MISSA
EN SUFRAGI DELS CARTOIXANS I SOCIS DE L’AACM DIFUNTS,
(La capella exterior resta oberta per a tothom)
-
Sala d'actes dels Pares Carmelites de
Badalona. C.
Sant Miquel,44. Badalona
- Dilluns 10 d’octubre, a 2/4 de 9 del vespre
*** CONFERÈNCIA: Montalegre: sis segles de vida cartoixana
A càrrec del Sr. JAUME OLIVERAS I COSTA
- Biblioteca de Can Baratau de
Tiana. C.
Lola Anglada, 10, Tiana
- Dimecres 19 d’octubre, a les 19,00h.
*** PRESENTACIÓ I VISIONAT DEL DVD:
Montalegre, la darrera cartoixa de Catalunya
A càrrec del Sr. HÉCTOR GONZÁLEZ d’ARSLIVIA AUDIOVISUAL
ACTES
CULTURALS PROGRAMATS PER L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)