Breu
ressenya històrica
La cartoixa de Santa Maria
de Montalegre, situada a Tiana, a pocs kilòmetres de Barcelona, va ser fundada
pels cartoixans de Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa, l’any 1415.
Posteriorment, en 1433, els de la cartoixa de Sant Pol del Maresme s’afegiren als
anteriors formant una única comunitat.
Montalegre tingué la màxima
esplendor durant els segles XVII i XVIII. Els avatars dels anys 1808-14 i 1820-24
obligaren la comunitat a abandonar provisionalment el monestir, per fer-ho
definitivament, el 1835, amb motiu de la Llei de Desamortització. Després d’uns anys en
mans privades, el 1867, la
Grande Chartreuse , casa mare de l’Orde cartoixà, comprà el
monestir i una part important dels antics terrenys per tal de, el 1901,, desprès de restaurar-lo, instal·lar una nova comunitat originàriament francesa. Passat
el drama de la guerra civil de 1936-39, la comunitat cartoixana es renovà tot
adquirint un caire plenament català.
En l’actualitat és l’única
cartoixa existent a Catalunya. Continua la seva tasca espiritual i cultural que
la fa ser un referent d’espiritualitat i l’única cartoixa activa al Principat.
El monestir
Iniciada el 1415, la
construcció de la cartoixa es realitzà d’acord amb la tipologia arquitectònica de
l’Orde per tal de permetre als monjos aconseguir el seu ideal de vida
espiritual, a mig camí entre l’eremitisme i el cenobitisme.
El conjunt, dirigit i
probablement dissenyat per Joan d’Enea, s’articula en tres grans àrees d’acord
amb la funció específica de cada una d’elles:
- L’àrea cenobítica, on fan
la vida en comú els cartoixans, la configuren l’església (bastida entre
1415-65), el refetor, la sala capitular i dues capelles, tot al voltant d’un
petit claustre.
- La vida eremítica, es desenvolupa a l’entorn
de dos claustres amb un total de 30 cel·les (petites cases on viuen els
monjos). El primer claustre, acabat el 1448, consta de 16 cel·les i la prioral
. El segon, amb 13 cel·les, fou afegit el 1636 i és del mateix estil i
característiques que el primer.
- L’àrea de serveis,
completa el conjunt i consta de porteria, cel·les dels germans, cuina, tallers,
etc.
De 1868 a 1884 i de 1898 a 1902 la cartoixa va
ser restaurada i ampliada tot adquirint la fesomia actual.
El conjunt, d’una
arquitectura sòbria i senzilla, d’acord amb el caràcter de l’Orde, és un dels
grans monuments del gòtic religiós del segle XV a Catalunya. Cal destacar, per
la seva elegància i singularitat constructiva, les voltes dels claustres.
El carisma cartoixà
Els cartoixans són ermitans
que viuen, en comunitat, la radicalitat de l’Evangeli. A la soledat i el
silenci de la cartoixa porten una vida senzilla, anònima, d’austeritat i
pobresa, dedicada a la pregària contemplativa pel bé de l’Església i de tota la Humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada