divendres, 21 de desembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
.JPG)
dilluns, 24 de setembre del 2012
Nota de premsa - Sant Bru a la Sagrada Família
Benedicció de la imatge del fundador de la Cartoixa
L’acte
El dia 6 d’octubre de
2012, festivitat de Sant Bru fundador de l’Orde cartoixana, tindrà lloc la
benedicció i presentació de la imatge de Sant Bru a la Basílica de la Sagrada
Família de Barcelona. La benedicció anirà precedida d’una Missa solemne
presidida pel Cardenal arquebisbe de Barcelona Lluis Martinez Sistach i serà
concelebrada pel prior i el vicari de la Cartoixa de Montalegre amb altres sacerdots
assistents. L’hora d’inici de l’acte serà a les 10,30.
L’escultura
La figura del sant Bru,
representada dempeus i mirant en actitud contemplativa una creu que té a la mà
dreta, ha estat realitzada per l’artista Montserrat García Rius en pedra travertina
romana; té una alçada d’uns quatre metres i pesa més de 3 tones. Estarà situada
per disposició de Gaudí a l’exterior de l’àbsis, junt a d’altres sants
fundadors.
El sant
Bru de Hartenfausts va
néixer a Colònia, Alemanya, entre1027-1030. De grans qualitats morals i
intel·lectuals aviat adquirí fama i prestigi. Canonge de la catedral de Reims i
rector de la seva universitat renuncià a tots els càrrecs per dedicar-se
plenament a la vida eremítica de pregària i contemplació. Amb sis amics amb els
que compartia les mateixes inquietuds religioses es dirigí a Chartreuse, una
inhòspita vall dels Alps prop de Grenoble, on a partir de 1084 inicià un nou
estil de vida monàstica d’austeritat i pobresa, que va ser el germen i principi
de l’Orde cartoixà. El Papa Urbà II li reclamà a Roma com a conseller i en
aquesta ciutat visqué fins que, davant la insistència de Bru de dedicar-se a la
vida contemplativa, li va permetre retirar-se a Santa Maria de la Torre, un
petit ermitori de Calàbria (Italia) que va constituir la segona fundació
cartoixana. En ell, retirat del mon, havent renunciat a la diòcesi de Reggio
que el Papa li va oferir, en soledat i silenci visqué fins el 6 de octubre de
1101, en que morí amb fama de santedat.
El carisma cartoixà.
La Cartoixa, entronca les seves arrels en la
tradició eremítica dels Pares del Desert (segle IV) i en la mística cristiana i
té com a finalitat principal la contemplació,
es a dir, viure tant contínuament com sigui possible la plenitud de l'amor de
Déu. Això suposa per part del cartoixà la puresa del cor, la caritat.
Els cartoixans són ermitans que viuen amb
alegria la radicalitat de l’Evangeli en comunitat. Amb una entrega total, austerament
i en la soledat i el silenci de les seves ermites (cel·les) segueixen les passes
de sant Bru. Amb un esperit de
simplicitat i fraternitat, cerquen l'únic que creuen necessari: Déu. El
cartoixà no ha escollit la soledat per si mateixa sinó perquè troba en ella la
formula d’arribar a la més íntima unió amb Déu i amb tota la Humanitat. Es fa
solitari per voler ser solidari i es retira del mon per adorar i lloar Déu, per
contemplar-lo i per entregar-se a Ell, en nom de tots els homes i dones, en
continua pregaria pel bé de tota la humanitat.
L’Orde
Cartoixà avui.
Els cartoixans formen un Orde religiós
mil·lenari, fundat per sant Bru. Avui dia formen part d’ell uns 400 monjos i
monges que porten una vida solitària en el cor de l’Església, distribuïts en 22
cases ubicades en tres continents, compartint una mateixa vocació
contemplativa.
La
cartoixa de Montalegre
Història.
La cartoixa de Montalegre és l’única cartoixa habitada de Catalunya. Va
ser fundada el 1415 com a conseqüència de la unió de les comunitats cartoixanes
de Sant Pol de Mar i de Sant Jaume de Vallparadís (Terrassa) fundades el 1270 i
el 1345 respectivament.
Va tenir el seu màxim esplendor, espiritual i
cultural, durant els segles XVII i XVIII. Durant els anys de les guerres
napoleòniques i des de 1820 a 1824 la comunitat va haver d'abandonar,
provisionalment, el monestir per tal de fer-lo de manera definitiva l'any 1835,
com a conseqüència de la desamortització. En 1867 la Gran Cartoixa, recuperà
per a l'Orde el monestir comprant de nou els seus edificis i una part important
dels antics terrenys que l'envolten. L'any 1901, després d'una important i
llarga restauració, iniciada en 1870, s'instal·la una nova comunitat procedent
de França per haver estat suprimit l'Orde en aquell país.
Passat el drama viscut de la guerra civil
de 1936-39, la cartoixa torna a ressorgir, tot adquirint un caire netament
català i continuant la seva tasca ininterrompuda de ser un important focus
d'espiritualitat i cultura a Catalunya.
Arquitectura. El conjunt monumental
esta construït, d'acord amb les característiques de les realitzacions de l'Orde
cartoixana, amb una gran racionalitat i funcionalitat i, en la seva major part,
en un estil gòtic senzill i auster. Son especialment remarcables els claustres
per la seva grandiositat i per la singularitat constructiva de les seves
voltes. El segle XVIII va ser una època d'ampliacions, reformes i noves construccions
que varen millorar i enriquir artísticament el conjunt.
Com a conseqüència de la
desamortització una part de les edificacions, entre elles l'església, varen ser
incendiades. Des de 1868 a 1884 i des de 1898 a 1902 el conjunt va ser restaurat i ampliat
adquirint, amb aquestes obres, la fesomia actual.
Significació de la presència de la imatge de
sant Bru a la basílica de la Sagrada Família
La imatge de sant Bru, situada ben visible en un
monument que és Patrimoni de la Humanitat, podrà ser contemplada pels
barcelonins i per milers i milers de visitants d’arreu del mon. La seva
presència és un testimoni de més de vuit-cents anys de presència de la Cartoixa
a Catalunya, del seu ric llegat cultural i espiritual i, alhora, un referent,
en aquest món de presses i egoismes, de la renuncia d’uns homes de fe a una
vida fàcil i còmoda per tal de dedicar-la plenament, en soledat i silenci, a
Déu i al proïsme.
Per a més informació podeu adreçar-vos
a: Josep Ma Toffoli
dilluns, 21 de maig del 2012
Papers de Montalegre - Juny 2012 - Núm 10
PAPERS DE MONTALEGRE
FULL
INFORMATIU DE L’ASSOCIACIÓ
D’AMICS DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE. Juny 2012 10
INFORMACIÓ DE LA CARTOIXA
Corpus
Christi 2012
Com en anys anteriors, la
Comunitat cartoixana de Montalegre celebrarà amb gran solemnitat la festivitat
del Corpus Christi,
- Dijous
7 de juny de 2012, Missa
a les 9 hores a
l’església de la cartoixa, en acabar es farà una processó pels claustres.
Per ser la
cartoixa d’estricta clausura només poden ser convidats els homes. La porta
d’accés a la cartoixa es tancarà a les 8,45 h. Es prega puntualitat.
- Diumenge 10 de juny de
2012, Missa a
les 10,30h. a la capella exterior.
La capella exterior és
oberta a tothom.
Noticies
- Imatge de Sant Bru
a la Basílica de la Sagrada Família
La benedicció de la imatge
de Sant Bru, que estarà situada a l’absis del temple, encara no té data ja que
es busca la més idònia durant aquest any. Es preveu l’assistència del Sr.
cardenal arquebisbe de Barcelona Dr. Lluis Martinez Sistach i la del prior de Montalegre,
els quals celebraran una Missa.
Oportunament
s’informarà de la data per tal que pugueu assistir-hi.
- Itinerari a l’entorn de la
cartoixa de Montalegre
Ens ha arribat la noticia
de que s’està estudiant un itinerari per a realitzar caminades que, tot sortint
de l’Observatori de Tiana, per camins agradables passaria per Can Sentromà i,
per la vall de Montalegre, per la font de Sant Bru arribaria a la cartoixa i,
després de vorejar-la, a la Conreria. Desprès d’haver contemplat des d’aquest
indret la meravellosa panoràmica del monestir i el seu entorn, es tornaria a
Tiana.
L’itinerari tindrà una
doble vessant: la cultural, que ajudarà a conèixer el ric patrimoni històric, arqueològic, monumental i espiritual
de la vall i el natural, que permetrà gaudir de la naturalesa, de la seva
vegetació i fauna, i del paisatge en contacte amb el silenci i la pau
cartoixanes de la vall.
Congressos
Cartoixans
Col·loqui internacional sobre Estudis Cartoixans
Universitat Jean Monnet. Saint-Étienne,
França. 24-26 octubre 2012
Les chartreux et les élites (XIIe-XVIIIe siècle)
Per a més informació: Prof. Sr. Sylvain Excoffon.
Chemin de la
Bourlanche. F-43120 Monistrol-sur-Loire. França.
dimarts, 7 de febrer del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
La resistència cartoixana de Tiana
Santa Maria de Montalegre és l'única cartoixa que hi ha a Catalunya. El convent maresmenc resistirà una vegada més tot i que la intenció de l'orde de Sant Bru és limitar la seva presència a l'Estat espanyol. La de Tiana és la cartoixa més antiga d'Espanya
L'últim capítol general de l'orde cartoixà, celebrat el passat 3 de juny, va decidir no tancar Santa Maria de Montalegre i, a diferència de les cartoixes d'Auladei (Saragossa) i d'Évora (Portugal), la seva activitat continuarà igual que ho ha fet fins ara. La decisió garanteix dos anys més d'activitat a la Conreria i deixa el cenobi, fundat el 1415, a les portes del seu 600 aniversari. Tot i que la intenció de l'orde religiós és limitar la seva presència a l'Estat espanyol en un nou complex religiós a Navarra, el convent de Tiana resistirà una vegada més. Des de l'any 2003, Santa Maria de Montalegre sembla condemnada a la desaparició malgrat que es tracta de la més antiga d'Espanya i una de les vint cartoixes masculines que hi ha al món.
El nivell de corrupció de la jerarquia eclesiàstica durant l'època medieval va fer que Bru de Colònia es retirés amb sis companys al massís de la Chartreuse (al sud-oest de França) i el 1084 iniciés allà un estil de vida que va originar l'orde cartoixà. La crisi del papat va afavorir l'aparició de comunitats cartoixanes arreu d'Europa i el cenobi de Santa Maria d'Escaladei (Priorat) es va convertir en el precursor de les fundacions a la península Ibèrica.
El seu emplaçament va permetre al convent esdevenir la resistència catalana de l'orde
La fundació de Santa Maria de Montalegre (1415) va coincidir amb el període de màxima esplendor de l'orde, a mitjan segle XIV, quan Catalunya es va convertir en una de les regions de govern dels cartoixans. El seu emplaçament va permetre al convent esdevenir la resistència catalana de l'orde, una designació que, en certa manera, continua vigent.
Santa Maria de Montalegre va sobreviure al trienni liberal o la guerra napoleònica i fins i tot va ser reinventada el 1867, després de tres dècades abandonada arran de les desamortitzacions de Mendizábal, que va deixar les propietats de l'Església en mans de l'oligarquia terratinent i va impedir l'aparició d'una classe mitjana, la burgesia. L'arribada de monjos francesos el 1901 va permetre que la vida comunitària tornés a la serralada de Marina, però la Guerra Civil va interrompre un altre cop la vida cenobita. La defensa de la catalanitat que havia exercit la cartoixa va dificultar la reobertura del convent, tal com demostren diversos arxius cartoixans.
L'11 d'agost del 1994, Santa Maria de Montalegre va patir un dels múltiples incendis que van afectar el territori català durant aquell estiu. L'edifici va quedar intacte però un dels monjos cartoixans, Agustí Corral, va morir atrapat per unes flames que van cremar gairebé el 40% de l'extensió de Tiana. Des d'aleshores, el municipi lluita per regenerar i mantenir la vegetació del seu patrimoni natural dins el parc natural de la serralada de Marina i, en els darrers anys, el consistori ha aconseguit que el traçat de la futura B-500 no sigui agressiu per a l'entorn de la vall de Montalegre. D'aquesta manera, es preserva tant la cartoixa com els jaciments de la vil·la romana de Can Sentromà. L'acord representa una injecció de moral per als cartoixans, que, unida a la decisió del capítol general i a l'espera que arribin nous monjos, comencen a pensar en la celebració dels 600 anys de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
La marcada catalanitat de la cartoixa va obstruir la seva reobertura després de la Guerra Civil
Els cartoixans, amb la finalitat de poder disposar de la soledat i el silenci necessaris per desenvolupar amb eficàcia la seva vocació contemplativa, no accepten correspondència epistolar, o de qualsevol altre tipus, ni fan servir internet. És només un exemple de l'austeritat extrema en la qual s'han basat els cartoixans durant tota la seva existència. De fet, el cartoixà és l'únic dels ordes antics que, allunyat de qualsevol luxe, no ha necessitat mai una reforma observant. La primera característica dels monjos cartoixans és la recerca de Déu en una solitud que es troba en tres nivells: la separació del món, l'aixopluc de la cel·la i la soledat interior. Tots ells, amb hàbit blanc i caputxa, no poden rebre visites dels familiars més de dues vegades a l'any i guarden els vots de pobresa, castedat i obediència.
Una vida totalment aïllada
La vida del cartoixà té un caràcter semieremític, ja que els monjos viuen en comunitat, però separats i en solitud, com a ermitans. Per aquest motiu, les cartoixes requereixen una gran extensió de terreny, per permetre als monjos viure bona part del dia aïllats a les seves cel·les individuals. Fins i tot els àpats es fan a la cel·la i només alguns oficis litúrgics i treballs puntuals es fan en comunitat.
A més de les cel·les, situades al voltant de l'espai comú del claustre, dins la cartoixa existeixen llocs de treball com ara la fusteria, on hi ha soroll. Per motius d'estricta clausura, les celebracions a l'església del monestir queden restringides als homes, mentre que a la capella exterior hi poden accedir totes les persones.
Article publicat al diari Público.es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)