dilluns, 24 de setembre del 2012

Nota de premsa - Sant Bru a la Sagrada Família


Benedicció de la imatge del fundador de la Cartoixa


L’acte

El dia 6 d’octubre de 2012, festivitat de Sant Bru fundador de l’Orde cartoixana, tindrà lloc la benedicció i presentació de la imatge de Sant Bru a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona. La benedicció anirà precedida d’una Missa solemne presidida pel Cardenal arquebisbe de Barcelona Lluis Martinez Sistach i serà concelebrada pel prior i el vicari de la Cartoixa de Montalegre amb altres sacerdots assistents. L’hora d’inici de l’acte serà a les 10,30.

L’escultura

La figura del sant Bru, representada dempeus i mirant en actitud contemplativa una creu que té a la mà dreta, ha estat realitzada per l’artista Montserrat García Rius en pedra travertina romana; té una alçada d’uns quatre metres i pesa més de 3 tones. Estarà situada per disposició de Gaudí a l’exterior de l’àbsis, junt a d’altres sants fundadors.

El sant

Bru de Hartenfausts va néixer a Colònia, Alemanya, entre1027-1030. De grans qualitats morals i intel·lectuals aviat adquirí fama i prestigi. Canonge de la catedral de Reims i rector de la seva universitat renuncià a tots els càrrecs per dedicar-se plenament a la vida eremítica de pregària i contemplació. Amb sis amics amb els que compartia les mateixes inquietuds religioses es dirigí a Chartreuse, una inhòspita vall dels Alps prop de Grenoble, on a partir de 1084 inicià un nou estil de vida monàstica d’austeritat i pobresa, que va ser el germen i principi de l’Orde cartoixà. El Papa Urbà II li reclamà a Roma com a conseller i en aquesta ciutat visqué fins que, davant la insistència de Bru de dedicar-se a la vida contemplativa, li va permetre retirar-se a Santa Maria de la Torre, un petit ermitori de Calàbria (Italia) que va constituir la segona fundació cartoixana. En ell, retirat del mon, havent renunciat a la diòcesi de Reggio que el Papa li va oferir, en soledat i silenci visqué fins el 6 de octubre de 1101, en que morí amb fama de santedat.

El carisma cartoixà.
La Cartoixa, entronca les seves arrels en la tradició eremítica dels Pares del Desert (segle IV) i en la mística cristiana i té com a finalitat principal la contemplació, es a dir, viure tant contínuament com sigui possible la plenitud de l'amor de Déu. Això suposa per part del cartoixà la puresa del cor, la caritat.
Els cartoixans són ermitans que viuen amb alegria la radicalitat de l’Evangeli en comunitat. Amb una entrega total, austerament i en la soledat i el silenci de les seves ermites (cel·les) segueixen les passes de sant Bru. Amb un esperit de simplicitat i fraternitat, cerquen l'únic que creuen necessari: Déu. El cartoixà no ha escollit la soledat per si mateixa sinó perquè troba en ella la formula d’arribar a la més íntima unió amb Déu i amb tota la Humanitat. Es fa solitari per voler ser solidari i es retira del mon per adorar i lloar Déu, per contemplar-lo i per entregar-se a Ell, en nom de tots els homes i dones, en continua pregaria pel bé de tota la humanitat.
L’Orde Cartoixà avui.
Els cartoixans formen un Orde religiós mil·lenari, fundat per sant Bru. Avui dia formen part d’ell uns 400 monjos i monges que porten una vida solitària en el cor de l’Església, distribuïts en 22 cases ubicades en tres continents, compartint una mateixa vocació contemplativa.
La cartoixa de Montalegre
Història. La cartoixa de Montalegre és l’única cartoixa habitada de Catalunya. Va ser fundada el 1415 com a conseqüència de la unió de les comunitats cartoixanes de Sant Pol de Mar i de Sant Jaume de Vallparadís (Terrassa) fundades el 1270 i el 1345 respectivament.
Va tenir el seu màxim esplendor, espiritual i cultural, durant els segles XVII i XVIII. Durant els anys de les guerres napoleòniques i des de 1820 a 1824 la comunitat va haver d'abandonar, provisionalment, el monestir per tal de fer-lo de manera definitiva l'any 1835, com a conseqüència de la desamortització. En 1867 la Gran Cartoixa, recuperà per a l'Orde el monestir comprant de nou els seus edificis i una part important dels antics terrenys que l'envolten. L'any 1901, després d'una important i llarga restauració, iniciada en 1870, s'instal·la una nova comunitat procedent de França per haver estat suprimit l'Orde en aquell país.
Passat el drama viscut de la guerra civil de 1936-39, la cartoixa torna a ressorgir, tot adquirint un caire netament català i continuant la seva tasca ininterrompuda de ser un important focus d'espiritualitat i cultura a Catalunya.
Arquitectura. El conjunt monumental esta construït, d'acord amb les característiques de les realitzacions de l'Orde cartoixana, amb una gran racionalitat i funcionalitat i, en la seva major part, en un estil gòtic senzill i auster. Son especialment remarcables els claustres per la seva grandiositat i per la singularitat constructiva de les seves voltes. El segle XVIII va ser una època d'ampliacions, reformes i noves construccions que varen millorar i enriquir artísticament el conjunt.
Com a conseqüència de la desamortització una part de les edificacions, entre elles l'església, varen ser incendiades. Des de 1868 a 1884 i des de 1898 a 1902  el conjunt va ser restaurat i ampliat adquirint, amb aquestes obres, la fesomia actual.
 Significació de la presència de la imatge de sant Bru a la basílica de la Sagrada Família
La imatge de sant Bru, situada ben visible en un monument que és Patrimoni de la Humanitat, podrà ser contemplada pels barcelonins i per milers i milers de visitants d’arreu del mon. La seva presència és un testimoni de més de vuit-cents anys de presència de la Cartoixa a Catalunya, del seu ric llegat cultural i espiritual i, alhora, un referent, en aquest món de presses i egoismes, de la renuncia d’uns homes de fe a una vida fàcil i còmoda per tal de dedicar-la plenament, en soledat i silenci, a Déu i al proïsme.

Per a més informació podeu adreçar-vos a: Josep Ma Toffoli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada